El genoll és una articulació que connecta el fèmur, la tíbia i la ròtula, amb tres compartiments i diverses estructures com lligaments, cartílag, meniscos, tendons i músculs. Les causes del dolor de genoll poden ser diverses, i un diagnòstic acurat és clau per establir el tractament adequat.
Els meniscos, de fibrocartílag, es troben als compartiments intern i extern del genoll, distribuint càrregues i estabilitzant l’articulació. Les lesions poden causar dolor i bloqueig. El tractament pot ser conservador, rehabilitador, amb infiltracions, meniscectomia parcial o sutura, segons la gravetat i cronicitat de la lesió.
Els principals lligaments del genoll són els encreuats anterior i posterior, i els laterals intern i extern. Les lesions poden provocar inestabilitat, dolor i artrosi. La ruptura del lligament encreuat anterior, freqüent en esportistes, pot requerir rehabilitació o cirurgia amb autoempelt o al·loempelt.
Les lesions condrals afecten el cartílag articular, i les més greus arriben fins a l’os, convertint-se en lesions osteocondrals. Es poden classificar en graus segons la severitat i poden ser causades per traumatismes o desalineacions. El tractament inicial és conservador, amb possibles infiltracions o cirurgia si els tractaments no són eficaços.
L’artrosi és un desgast global del cartílag articular, que pot ser hereditari o derivat de lesions. En radiografies, es veu un pinçament de l’espai articular i reaccions òssies com esclerosi i osteòfits. El tractament comença amb mesures conservadores i, si no hi ha millora, es pot recórrer a infiltracions o cirurgia, incloent osteotomia o pròtesis, segons la gravetat.
La síndrome femoropatel·lar es manifesta amb dolor anterior del genoll, agreujat per activitats com baixar escales o estar-se assegut. Pot ser causat per traumatismes, desgast del cartílag o pèrdua de to muscular. El tractament inicial és conservador, amb exercicis i evitació d’activitats doloroses, i es poden considerar infiltracions o cirurgia en casos greus.
La tendinitis al genoll inflama els seus tendons, amb les formes més comunes: rotuliana, quadricipital, anserina i de la cinteta iliotibial. El tractament inicial és conservador, amb estiraments i antiinflamatoris, mentre que les ruptures tendinoses sovint requereixen cirurgia.
El genoll es compon de tres ossos: fèmur, tíbia i ròtula, i qualsevol pot fracturar-se per un traumatisme. Les fractures desplaçades o articulars sovint requereixen cirurgia per garantir una millor recuperació i funcionalitat, mentre que les fractures no desplaçades es poden tractar conservadorament.