Protocol preoperatori per a la Fractura de Fèmur Proximal

Guia Preoperatòria per a la Fractura de Fèmur Proximal

(Informació per a pacients)

Què és una fractura de fèmur proximal?

És una fractura que afecta la part superior del fèmur (l’os de la cuixa), molt propera a l’articulació del maluc.

És una lesió freqüent en persones grans, sovint després d’una caiguda.

Què és la cirurgia?

Alleujar el dolor que provoca la fractura i millorar el confort del pacient.
Fixar l’os trencat o substituir l’articulació amb una pròtesi, segons el tipus de fractura i la situació clínica.
Permetre una mobilització precoç, és a dir, que el pacient es pugui aixecar i començar a moure’s aviat per reduir riscos i complicacions.
Recuperar l’autonomia funcional el més aviat possible, afavorint el retorn a les activitats de la vida diària.

Abans de l’operació

1. Valoració mèdica i proves

Es realitzarà una exploració clínica completa per part del traumatòleg.
Es faran radiografies o escàners per determinar amb exactitud el tipus i la localització de la fractura.
També es duran a terme les proves preoperatòries habituals, que inclouen:
- Una analítica de sang per comprovar els valors generals.
- Un electrocardiograma per valorar el funcionament del cor.
- Una radiografia de tòrax per descartar possibles complicacions respiratòries.
- Una valoració per part de l’anestesiòleg abans de la cirurgia.

2. Medicació

És important informar detalladament de tota la medicació que es pren de manera habitual, especialment si es tracta d’anticoagulants o antiagregants.
Segons el cas, pot ser necessari modificar o fins i tot suspendre temporalment alguns tractaments abans de la intervenció quirúrgica.
Durant aquest període, també es poden administrar analgèsics i calmants per ajudar a controlar el dolor i reduir el malestar.

3. Dejuni

Cal no menjar ni beure res durant unes hores abans de la cirurgia, sempre seguint les instruccions específiques que indiqui l’hospital.

Informació per a la família

En molts casos, el pacient pot estar desorientat o confós després de la fractura i durant l’hospitalització.
És important oferir companyia i suport emocional.
Sempre que l’estat del pacient ho permeti la cirurgia s’intenta fer les primeres 24-48 hores després de la fractura.

Tipus d’intervenció quirúrgica (segons la fractura i l’edat)

L’equip mèdic decidirà quin és el tractament més adequat segons l’estat general del pacient i el tipus de fractura.

Osteosíntesi: consisteix en la col·locació de cargols, claus o plaques per fixar el trencament.
Pròtesi parcial de maluc (hemiartroplàstia).
Pròtesi total de maluc (en alguns casos seleccionats).

Preparació preoperatòria

Una vegada fet l’ingrés es duu a terme diferents accions preparatòries:

Higiene: es recomana fer una neteja corporal completa i preparar adequadament la pell de la zona que s’ha d’operar.
Rasurat quirúrgic, si és necessari.
Control del dolor i manteniment de la hidratació.
Col·locació de dispositius preventius per reduir el risc de trombosi, com ara mitges elàstiques o anticoagulants injectables.

El dia de la cirurgia

L’operació sol tenir una durada d’entre 1 i 2 hores.
L’anestèsia pot ser de dos tipus: Raquídia (de cintura cap avall) o Anestèsia general, segons les necessitats de cada cas.
Després de la intervenció, el pacient passarà per una sala de recuperació abans de tornar a la planta d’hospitalització.

Després de la cirurgia (avançament)

La mobilització començarà molt aviat per evitar complicacions, habitualment dins les primeres 24–48 hores.
Es valorarà la necessitat de fisioteràpia precoç.
El pacient podrà recolzar o no la cama operada, en funció del tipus de cirurgia realitzada.
Es donaran instruccions clares sobre el control del dolor, la medicació i les cures postoperatòries.

Possibles complicacions postoperatòries

La mobilització precoç i una informació clara i comprensible són elements essencials per prevenir possibles complicacions com:

Tromboembolisme (formació de coàguls a les cames o als pulmons).
Infecció de la ferida quirúrgica.
Desorientació o deliri postoperatori.
Úlceres per pressió, si no es realitza una mobilització adequada.
Pèrdua d’autonomia funcional.

Recomanacions per a pacients i famílies

No dubteu a preguntar tot allò que sigui necessari. L’equip mèdic i d’infermeria us proporcionarà tota la informació.
Mantingueu una actitud positiva i col·laboradora durant tot el procés.
Ajudeu a prevenir complicacions seguint amb rigor totes les indicacions sobre higiene, mobilització i alimentació.
Tingueu present que la rehabilitació pot ser llarga, però amb constància i esforç es poden aconseguir grans resultats.

Què vindrà després?

Rehabilitació a l’hospital o en un centre sociosanitari, segons el cas i les necessitats del pacient.
Revisions mèdiques periòdiques i control de la ferida quirúrgica.
Suport social i familiar continuat per facilitar la recuperació i la tornada a l’autonomia.

Tornar

Demana una cita